dissabte, 30 d’agost del 2008

Blanc de casa 2008

Com cada any... novetats:
Res de llevar-se a les sis del matí, aquest any hem collit a les set de la tarda (guai!).
Res de chardonnay, aquest hem collit cabernet (ai ai ai....).
Res de Paco Calabuig, aquest any han vingut sa filla i son gendre (Clara i Sergi).
Res de trepitjar-lo a peus, aquest any desrapat i premsat (llàstima)

Sigui com sigui... LE NOUVEAU "BLANC DE CASA" EST SUR LE POINT D'ARRIVER.

Salut!

dissabte, 2 d’agost del 2008

S'ha de badar

No fer res, badar, deixar passar el temps, no dur rellotge, anar poc a poc, mirar sense veure, sentir sense escoltar... vacances!

Jo prenc el sol i en Juan Manuel pren la lluna, la qüestió és prendre quelcom.

dimecres, 23 de juliol del 2008

Bodega secreta el 21 de juliol







Tot plegat, l'endemà un mal de cap!

Que la culpa mai és meva queda clar! però es clar, jo de vacances i l'Anna i l'Ivan amb ganes de marxa (l'Ivan ja havia fet el truc i se sentia alliberat) i amb una nova cosina de l'Anna, l'Eva, que es mereixia tastar com son la gent del Bedorc i per acabar-ho d'adobar en Josep Marc i en Juan Manuel sense ganes de dormir...
... fins dos quarts de sis de la matinada a la bodega secreta, quatre Marqués de Riscal, dos 1551 de Codorniu i un Moët & Chandon, amb les panxes plenes d'haver sopat i les floretes de Tête de Moine que el petit Oscar ens anava enrotllant.
Fins la Blanca Elena va veure vi!, tan sols amb això, ja res més es pot dir!
Gent guapa!

diumenge, 20 de juliol del 2008

El pi del pi.


Feia una calor espectacular, tot i així després d'esmorçar i fidel als meus principis la Bleda i jo em anat a donar el tomb per la Pineda.

Res de nou, passejada d'una hora en la que tan sols m'he trobat amb en Xavier, el pagès de Capellades que està segant els seus immensos camps de blat que te a Can Ferrer del Coll. Xerradeta i que passis un bon dia.

Gignàs a la Pineda, és un petit plaer ja que allí no hi ha cap Carolina que t'atossigui amb esforços ni perfeccions i després del gignàs, he observat per enèsima vegada el pi que ha nascut dins d'un altre pi i he decidit que s'ha de veure (cliceu sobre la foto). És ben curiós, fixeu-vos, al bell mig de la fotografia, amb el petit pi que neix en la branca tallada d'un dels pins majestuosos de la Pineda, és evident que no és una branca, potser hi ha una mica de terra en el pla de la antiga branca tallada i això ha permès que hi neixi un altre pi, o serà un paràsit?
En fi, els naturalistes deuen saber-ho, per a mi és simplement.. el pi del pi!

Poso també la foto de la Font de Can Torras per si voleu emportar-vos aigua catalana.

dijous, 3 de gener del 2008

Bona nit Blog

Tinc la sala/menjador plena de canalla, el meu fill juga amb els seus amics a la PlayStation, projectada a la pantalla enrrollable. Jo no hi tinc res a fer allí, després d'haver comprovat la perícia dels nanos amb els comandaments d'aquests enginys, surto atabalat pel soroll que provoca l'amplificador i m'amago al despatxet de l'altell.

La meva gossa em segueix i s'ajeu al meu costat.

Fora hi plou

És una nit perfecte per provar com funciona un Blog!